trencar
Catalan
Etymology
Inherited from Old Catalan trencar, itself possibly from a Vulgar Latin *trinicāre (“cut into three parts”), from the root trini, based on duplicāre, or alternatively from an alteration of Latin truncāre. It may also derive from or be influenced by a pre-Roman, possibly Gaulish word, cf. *trincare (“cut the head”), or a base *trenko. Compare Occitan trencar, French trancher, Old French trenchier, Galician trincar, Portuguese trincar and Italian troncare. Native doublet of trinxar.
Pronunciation
Verb
trencar (first-person singular present trenco, first-person singular preterite trenquí, past participle trencat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/
- (transitive) to break
- Synonym: rompre
- (takes a reflexive pronoun) to break, fracture, snap
- trencar-se un braç ― to break an arm
- (transitive) to crack
- (transitive) to crease
- (transitive, figurative) to break into, to interrupt
- Synonym: interrompre
- (intransitive) to break off (to change direction suddenly)
Conjugation
infinitive | trencar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | trencant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | trencat | trencada | |||||
plural | trencats | trencades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | trenco | trenques | trenca | trenquem | trenqueu | trenquen | |
imperfect | trencava | trencaves | trencava | trencàvem | trencàveu | trencaven | |
future | trencaré | trencaràs | trencarà | trencarem | trencareu | trencaran | |
preterite | trenquí | trencares | trencà | trencàrem | trencàreu | trencaren | |
conditional | trencaria | trencaries | trencaria | trencaríem | trencaríeu | trencarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | trenqui | trenquis | trenqui | trenquem | trenqueu | trenquin | |
imperfect | trenqués | trenquessis | trenqués | trenquéssim | trenquéssiu | trenquessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | trenca | trenqui | trenquem | trenqueu | trenquin | |
negative (no) | — | no trenquis | no trenqui | no trenquem | no trenqueu | no trenquin |
Related terms
- a trencajunts
- trenc
- trenca
- trencaaigües
- trencable
- trencacaps
- trencaclosques
- trencacolls
- trencacorrents
- trencada
- trencadella
- trencadís
- trencadissa
- trencador
- trencadura
- trencaglaç
- trencallums
- trencament
- trencanous
- trencapassa
- trencat
Further reading
- “trencar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “trencar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “trencar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “trencar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.