pecat

Inherited from Old Catalan pec(c)at, from Latin peccātum.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pəˈkat]
• IPA^(key): (Valencian) [peˈkat]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -at

pecat m (plural pecats)

1. sin

• set pecats capitals

• pecar

pecat (feminine pecada, masculine plural pecats, feminine plural pecades)

1. past participle of pecar

• “pecat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pecat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pecat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pecat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

pecat

1. to fire (terminate employment)

From Latin peccātum.

pecat m (oblique plural pecatz, nominative singular pecatz, nominative plural pecat)

1. sin

• Occitan: pecat

• Walther von Wartburg (1928–2002) “peccāre”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volumes 8: Patavia–Pix, page 98