excloure

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin exclūdere; adapted to inherited cloure.

Pronunciation

Verb

excloure (first-person singular present excloc, first-person singular preterite excloguí, past participle exclòs); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

  1. to exclude

Conjugation
    Conjugation of excloure (second conjugation, irregular, with velar infix)
infinitive excloure
gerund excloent
past participle masculine feminine
singular exclòs exclosa
plural exclosos excloses
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present excloc exclous exclou excloem excloeu exclouen
imperfect excloïa excloïes excloïa excloíem excloíeu excloïen
future exclouré exclouràs exclourà exclourem excloureu exclouran
preterite excloguí exclogueres exclogué excloguérem excloguéreu exclogueren
conditional exclouria exclouries exclouria exclouríem exclouríeu exclourien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present exclogui excloguis exclogui excloguem exclogueu excloguin
imperfect exclogués excloguessis exclogués excloguéssim excloguéssiu excloguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — exclou exclogui excloguem excloeu excloguin
negative (no) — no excloguis no exclogui no excloguem no exclogueu no excloguin

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.