emprar

• amprar

Inherited from Old Catalan aemprar, from Early Medieval Latin adimperāre. First attested in 1272.[1] Compare Occitan asemprar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əmˈpɾa]
• IPA^(key): (Valencian) [emˈpɾaɾ]
• Homophones: amprà, amprar, emprà
• Rhymes: -a(ɾ)

emprar (first-person singular present empro, first-person singular preterite emprí, past participle emprat); root stress: (Central, Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive, formal) to use

   Synonyms: fer servir, utilitzar, usar

   Puc emprar el telèfon? ― May I use the phone?

   • 2022 December 27, Emma Ansola, “Queixes lingüístiques a l'alça”, in El Punt Avui‎:

     […] l’entitat va presentar l’informe, en què any rere any, des del 2016, augmenta el nombre de queixes lingüístiques per vulneració del dret a emprar el català en la comunicació diària.

     […] the institution presented the report, in which year after year, since 2016, the number of linguistic complaints for violations of the right to use Catalan in daily communication increases.

2. (archaic, takes a reflexive pronoun) to make use of; to employ [+ de (someone)]

• Considered to be a learned word, mostly used in written form or formal speeches. Colloquial usage is fer servir.

• emprament

• “emprar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• “emprar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.