xalar

Catalan

Etymology

From Latin exhālāre, probably via Italian scialare.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ʃəˈla]

IPA^(key): (Valencian) [t͡ʃaˈlaɾ]

Verb

xalar (first-person singular present xalo, first-person singular preterite xalí, past participle xalat)

(intransitive) to enjoy oneself
Synonym: regalar-se

Conjugation

Conjugation of xalar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			xalar
gerund			xalant
past participle				masculine		feminine
		singular		xalat		xalada
		plural		xalats		xalades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xalo	xales	xala	xalem	xaleu	xalen
	imperfect	xalava	xalaves	xalava	xalàvem	xalàveu	xalaven
	future	xalaré	xalaràs	xalarà	xalarem	xalareu	xalaran
	preterite	xalí	xalares	xalà	xalàrem	xalàreu	xalaren
	conditional	xalaria	xalaries	xalaria	xalaríem	xalaríeu	xalarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xali	xalis	xali	xalem	xaleu	xalin
	imperfect	xalés	xalessis	xalés	xaléssim	xaléssiu	xalessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	xala	xali	xalem	xaleu	xalin
	negative (no)	—	no xalis	no xali	no xalem	no xaleu	no xalin

Derived terms

Further reading

“xalar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“xalar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“xalar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“xalar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.