vilipendi

Borrowed from Latin vilipendium, from vilipendo, from vilis (“vile, base”) +‎ pendō (“to hang, to pay”).

• IPA^(key): (Central) [bi.liˈpɛn.di]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [vi.liˈpɛn.di]

vilipendi m (plural vilipendis)

1. vilification
   • 1957, Rosalia Guilleumas i Brosa, La llengua catalana segons Antoni Rubió i Lluc, page 176:

     La vida o el curs de la llengua catalana, de la qual acabem d'historiar breument els períodes de grandesa i els de vilipendi, és un cas exemplar de la vitalitat indestructible d'aquesta arrel pregona de la nostra personalitat individual i col·lectiva que és l'idioma.

     The life or the course of the Catalan language, of whose periods of grandeur and vilification we have just briefly told the history, is an exemplary case of the indestructible vitality of this profound root of our individual and collective personality that is language.

• vilipendiar

• “vilipendi” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

• IPA^(key): /vi.liˈpɛn.di/
• Rhymes: -ɛndi
• Hyphenation: vi‧li‧pèn‧di

vilipendi m

1. plural of vilipendio