veritat

Inherited from Old Catalan veritat~vertat, from Latin vēritātem. May owe the preservation or re-establishment of its /i/ to learnèd influence.

• IPA^(key): (Central) [bə.ɾiˈtat]
• IPA^(key): (Balearic) [və.ɾiˈtat]
• IPA^(key): (Valencian) [ve.ɾiˈtat]

• Audio

  (file)

veritat f (plural veritats)

1. truth

   és veritat que… ― truth is…

   la veritat és que… ― in reality, …

• “veritat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “veritat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “veritat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

• vertat

In this form, possibly borrowed from Latin vēritās, vēritātem.

veritat f (oblique plural veritats, nominative singular veritat, nominative plural veritats)

1. truth