triomfar

Borrowed from Latin triumphāre.

• IPA^(key): (Central) [tɾi.umˈfa]
• IPA^(key): (Balearic) [tɾi.omˈfa]
• IPA^(key): (Valencian) [tɾi.omˈfaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

triomfar (first-person singular present triomfo, first-person singular preterite triomfí, past participle triomfat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (intransitive) to triumph, to succeed [+ sobre (object) = over]

• triomfant

• triomf
• triomfador
• triomfal

• “triomfar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “triomfar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “triomfar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “triomfar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.