teula

• IPA^(key): (Central) [ˈtɛw.lə]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈtəw.lə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈtew.la]

Inherited from Latin tēgula.

teula f (plural teules)

1. tile (slab of clay or other material)

• teulada
• teular
• teulat

• “teula” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “teula”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “teula” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “teula” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

teula

1. inflection of teular:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative