tacte

Borrowed from Latin tāctus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈtak.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈtak.te]

tacte m (plural tactes)

1. touch (the faculty or sense of perception by physical contact)
2. tact (keen perception or discernment)

• tàctil

• “tacte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “tacte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “tacte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “tacte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

tācte

1. vocative masculine singular of tāctus

• tacte in Charles du Fresne du Cange’s Glossarium Mediæ et Infimæ Latinitatis (augmented edition with additions by D. P. Carpenterius, Adelungius and others, edited by Léopold Favre, 1883–1887)