sortejar

Catalan

Etymology

From sort +‎ -ejar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [sur.təˈʒa]

IPA^(key): (Balearic) [sor.təˈʒa]

IPA^(key): (Valencian) [soɾ.teˈd͡ʒaɾ]

Verb

sortejar (first-person singular present sortejo, first-person singular preterite sortegí, past participle sortejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

to draw lots
Synonym: treure a sorts
to sort
Synonym: classificar

Conjugation

Conjugation of sortejar (first conjugation, j-g alternation)

person		singular			plural
infinitive			sortejar
gerund			sortejant
past participle				masculine		feminine
		singular		sortejat		sortejada
		plural		sortejats		sortejades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sortejo	sorteges	sorteja	sortegem	sortegeu	sortegen
	imperfect	sortejava	sortejaves	sortejava	sortejàvem	sortejàveu	sortejaven
	future	sortejaré	sortejaràs	sortejarà	sortejarem	sortejareu	sortejaran
	preterite	sortegí	sortejares	sortejà	sortejàrem	sortejàreu	sortejaren
	conditional	sortejaria	sortejaries	sortejaria	sortejaríem	sortejaríeu	sortejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sortegi	sortegis	sortegi	sortegem	sortegeu	sortegin
	imperfect	sortegés	sortegessis	sortegés	sortegéssim	sortegéssiu	sortegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	sorteja	sortegi	sortegem	sortegeu	sortegin
	negative (no)	—	no sortegis	no sortegi	no sortegem	no sortegeu	no sortegin

Derived terms

sorteig