ronsejar

Catalan

Etymology

From ronsa +‎ -ejar.

Pronunciation

Verb

ronsejar (first-person singular present ronsejo, first-person singular preterite ronsegí, past participle ronsejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

  1. to dawdle
    Synonym: gallinejar

Conjugation
    Conjugation of ronsejar (first conjugation, j-g alternation)
infinitive ronsejar
gerund ronsejant
past participle masculine feminine
singular ronsejat ronsejada
plural ronsejats ronsejades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present ronsejo ronseges ronseja ronsegem ronsegeu ronsegen
imperfect ronsejava ronsejaves ronsejava ronsejàvem ronsejàveu ronsejaven
future ronsejaré ronsejaràs ronsejarà ronsejarem ronsejareu ronsejaran
preterite ronsegí ronsejares ronsejà ronsejàrem ronsejàreu ronsejaren
conditional ronsejaria ronsejaries ronsejaria ronsejaríem ronsejaríeu ronsejarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present ronsegi ronsegis ronsegi ronsegem ronsegeu ronsegin
imperfect ronsegés ronsegessis ronsegés ronsegéssim ronsegéssiu ronsegessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — ronseja ronsegi ronsegem ronsegeu ronsegin
negative (no) — no ronsegis no ronsegi no ronsegem no ronsegeu no ronsegin

Derived terms

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.