reial

Inherited from Old Catalan reyal, from Latin rēgālis. Doublet of rial.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəˈjal]
• IPA^(key): (Valencian) [reˈjal]

reial m or f (masculine and feminine plural reials)

1. royal, regal

• reialesa
• reialisme
• reialista

• rei
• reialme

• “reial” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “reial”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “reial” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “reial” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Old Occitan, from Latin rēgālis.

• Audio (Languedocien)

  (file)

reial m

1. regal; royal

• rei

reial m (oblique and nominative feminine singular reial or reiale)

1. Alternative form of roial

reial m or f (plural reiais)

1. Obsolete spelling of real