manlleu

Catalan

Etymology

Deverbal from manllevar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [məɲˈʎew]

IPA^(key): (Valencian) [maɲˈʎew]

Noun

manlleu m (plural manlleus)

borrowing
loanword
- 2014, Judit Freixa, Elisenda Bernal, M. Teresa Cabré, editors, La neologia lèxica catalana, Institut d'Estudis Catalans, →ISBN, page 165:
  Tanmateix, ens hem trobat amb un manlleu castellà coincident en català i en castellà.
  However, we have met with a Castilian loanword that is the same in Catalan and Castilian.

Synonyms

préstec

Further reading

“manlleu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
“manlleu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.