justejar

From just +‎ -ejar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒus.təˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [d͡ʒus.teˈd͡ʒaɾ]

justejar (first-person singular present justejo, first-person singular preterite justegí, past participle justejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to be scarce, to suffice; (of clothing) to be tight

   Synonym: escassejar

• “justejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “justejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “justejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “justejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.