jaciment

Formed by analogy on the basis of Latin iaceō (“to lie”).

• IPA^(key): (Central) [ʒə.siˈmen]
• IPA^(key): (Balearic) [ʒə.siˈment]
• IPA^(key): (Valencian) [d͡ʒa.siˈment]

jaciment m (plural jaciments)

1. (geology) deposit
2. (archaeology) site

• jeure

• “jaciment” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “jaciment”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “jaciment” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “jaciment” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.