introduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin intrōdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

Verb

introduir (first-person singular present introdueixo, first-person singular preterite introduí, past participle introduït)

  1. to put in, insert
  2. to introduce

Conjugation
    Conjugation of introduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive introduir
gerund introduint
past participle masculine feminine
singular introduït introduïda
plural introduïts introduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present introdueixo introdueixes introdueix introduïm introduïu introdueixen
imperfect introduïa introduïes introduïa introduíem introduíeu introduïen
future introduiré introduiràs introduirà introduirem introduireu introduiran
preterite introduí introduïres introduí introduírem introduíreu introduïren
conditional introduiria introduiries introduiria introduiríem introduiríeu introduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present introdueixi introdueixis introdueixi introduïm introduïu introdueixin
imperfect introduís introduïssis introduís introduíssim introduíssiu introduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — introdueix introdueixi introduïm introduïu introdueixin
negative (no) — no introdueixis no introdueixi no introduïm no introduïu no introdueixin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.