imponent

From Latin impōnēns (“laying aside”), present active participle of impōnō (“I put upon”), from im- + pōnō (“put, place”).

imponent (not comparable)

1. That imposes a rule.

imponent (plural imponents)

1. One who imposes a rule.

• impose, imposing

• point men, pointmen

Borrowed from Latin impōnentem.

imponent m or f (masculine and feminine plural imponents)

1. impressive, imposing

   Synonym: imposant

• imposar

• “imponent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “imponent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “imponent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “imponent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

impōnent

1. third-person plural future active indicative of impōnō