espanyar

Catalan

Etymology

From es- +‎ pany +‎ -ar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pəˈɲa]

IPA^(key): (Valencian) [es.paˈɲaɾ]

Verb

espanyar (first-person singular present espanyo, first-person singular preterite espanyí, past participle espanyat)

(transitive) to break open (a door)

Conjugation

Conjugation of espanyar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			espanyar
gerund			espanyant
past participle				masculine		feminine
		singular		espanyat		espanyada
		plural		espanyats		espanyades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espanyo	espanyes	espanya	espanyem	espanyeu	espanyen
	imperfect	espanyava	espanyaves	espanyava	espanyàvem	espanyàveu	espanyaven
	future	espanyaré	espanyaràs	espanyarà	espanyarem	espanyareu	espanyaran
	preterite	espanyí	espanyares	espanyà	espanyàrem	espanyàreu	espanyaren
	conditional	espanyaria	espanyaries	espanyaria	espanyaríem	espanyaríeu	espanyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espanyi	espanyis	espanyi	espanyem	espanyeu	espanyin
	imperfect	espanyés	espanyessis	espanyés	espanyéssim	espanyéssiu	espanyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	espanya	espanyi	espanyem	espanyeu	espanyin
	negative (no)	—	no espanyis	no espanyi	no espanyem	no espanyeu	no espanyin

Derived terms

espanyaportes

Further reading

“espanyar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.