descloure
See also: desclouré
Catalan
Etymology
Inherited from Latin disclūdere (compare Occitan desclaure, French déclore, Italian dischiudere).
Verb
descloure (first-person singular present descloc, first-person singular preterite descloguí, past participle desclòs); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/
Conjugation
Related terms
- desclosa
Further reading
- “descloure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “descloure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “descloure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “descloure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.