carruatge

Catalan

Etymology

Akin to Occitan cariatge. Probably borrowed from Old French cariage, from a derivative of Latin carrus.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [kə.ruˈa.d͡ʒə]

IPA^(key): (Valencian) [ka.ruˈa.d͡ʒe]
Rhymes: -adʒe

Noun

carruatge m (plural carruatges)

carriage

Related terms

carro, carrossa, cotxe

Further reading

“carruatge” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“carruatge”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“carruatge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“carruatge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.