calamarsa

Probably from a Pre-Roman Celtic root caria martia ("stones of March"), analogically to calabruix (“hail”).[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kə.ləˈmar.sə]
• IPA^(key): (Valencian) [ka.laˈmaɾ.sa]

calamarsa f (plural calamarses)

1. hail (balls of ice falling as precipitation)

   Synonyms: granís, pedra

• calamarsada
• calamarsejar

• “calamarsa” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “calamarsa”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “calamarsa” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “calamarsa” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.