cabeç

Inherited from Latin capitium, from Latin caput (“head”).

• IPA^(key): (Central) [kəˈβɛs]
• IPA^(key): (Balearic) [kəˈbəs]
• IPA^(key): (Valencian) [kaˈbes]

cabeç m (plural cabeços)

1. neck hole (opening in a garment for the head)

• cabeçada
• cabeçó

• cap
• cabeça

• collar
• escotat

• “cabeç” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cabeç” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.