bandoler

Catalan

Etymology

From bàndol +‎ -er.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [bən.duˈle]

IPA^(key): (Balearic) [bən.doˈle]

IPA^(key): (Valencian) [ban.doˈleɾ]

Noun

bandoler m (plural bandolers, feminine bandolera)

bandit; highwayman
Synonym: bandit

Derived terms

bandolerisme

Further reading

“bandoler” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“bandoler”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“bandoler” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“bandoler” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.